L’origen del lloc fou un poblat ibèric o un castell protohistòric (entre el primer mil·lenni a.C i la conquesta romana).
Més al nord del casc antic de la vila, asseguda damunt d'un turó, l'equip que realitzà la Carta Arqueològica de Catalunya descobrí un parell de jaciments en terrenys erms, zona de bosc sobre una carena entre dos barrancs, la cronologia dels quals podria datar-se entre 5500 i 2200 a.c. L'estat de conservació és dolent i no s'observen restes d'estructures arquitectòniques, encara que en un es trobà ceràmica superficialment.
L'explicació rau en el seu fàcil accés i en ser zones molt afectades per la guerra civil: hi ha nombroses trinxeres, amuntegament de pedres, refugis, projectils… També es troben restes d'indústria lítica tallada sobre sílex en algun altre turó.
Tot això seria suficient per explicar les arrels ibèriques del topònim que són, segons Enric Aguadé i Sans a "Topònims ibèrics": (KAR/KER/KOR (roca alta) + BE (sota) + ER (barranc) + A (el/la). KOR-BE-ER- A, té el significat de el barranc, sota la roca alta. El poble esta situat a la ribera del riu Sec, el qual, passa als peus de la serra de la Vall de la Torre, tota ella coronada per roques pelades de conglomerat amb la mateixa estructura que les "montserratines".
Una altra versió la trobem al llibre de Pere Balañà i Abadia “Els noms de lloc de Catalunya”, segons el qual derivaria del mot llatí corvus ”lloc o niu de corbs", mentre que l'afegit d'Ebre és derivat del llatí Iberus, potser procedent del basc: nom propi de lloc.
Aquesta tesi se suportaria en l'heràldica: el corb és el símbol principal de l'escut de la vila, almenys des de l'edat mitjana fins a l'època actual. Apareix representat en un dels capitells d'una galeria del segle XIII i que ara està exposada dins de l’església vella, en la façana principal de l'església vella (1804), dins d'un medalló, damunt la porta d'entrada i dels atributs de la càtedra de Sant Pere, patró de la parròquia i també en els vells rentadors públics, popularment coneguts com la Font. Hi ha qui diu que podrien tenir el seu origen en uns banys de l'època romana, però manquen els fonaments arqueològics i/o científics per a sostenir l'afirmació.
S'ha atribuït a Corbera un origen àrab, però Juan Agustín Ceán Bermúdez (1749-1829), pintor, historiador i crític il·lustrat d'art espanyol, creu que Corbera és l'antiga Corbion dels cossetans, nucli dels pobles íbers confederats, aliats dels cartaginesos contra els romans. Assetjada per Caius Terenci Varró cap al 182 a.c., durant la segona guerra púnica.
Els nostres avantpassats ens han deixat un llegat valuós que moltes vegades desconeixem o no li donem la importància merescuda.
Molts cops hem donat l'esquena al nostre patrimoni i no hi ha hagut la sensibilitat social necessària per a conservar-lo. Durant molts anys el nostre patrimoni històric i cultural s'ha anat degradant i, en alguns casos, destruint.
Qualsevol intent d'esbrinar el nostre passat, de conèixer una mica millor la nostra història, al cap i a la fi recuperar la memòria col·lectiva d'un poble, no és més que la voluntat ferma d'afermar qui som i d'on venim per poder, sòlidament, decidir cap on volem anar.
Medieval
Corbera d'Ebre apareix per primera vegada en document escrit l'any 1153, citat a la carta de donació del castell de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers. No es coneix, però, la carta de poblament de Corbera que podria datar-se cap a finals del segle XII. Si més no, d'aquesta època són les úniques restes del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres d'una esplèndida galeria, els capitells de la qual estan decorats amb la creu de l'Ordre del Temple.
El 1317 la jurisdicció de Corbera i la resta de la Batllia de Miravet van passar als hospitalers i des d'aleshores formaren part de la castellania d'Amposta.
Moderna
La població està situada a la vall del riu sec, entre les serres de Cavalls i de La Fatarella, antiga via històrica cap a l'Aragó que també serveix d'enllaç amb les terres baixes de la Ribera d'Ebre. I per aquesta situació estratègica la vila ha estat destruïda en diferents ocasions.
El 1463, a la guerra contra Joan II, l'arquebisbe de Tarragona, Pere d'Urrea, reduí «per combat i amb força d'armes» Corbera, partidaria de la Generalitat de Catalunya. També va compartir amb la resta de la comarca els trasba lsos de la guerra dels Segadors. Durant la guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament el 6 de febrer de 1707.
Contemporània
La guerra civil de 1936-1939 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història. Durant la batalla de l'Ebre, la vila restà a l'avançada del front republicà establert, el mes d'agost de 1938, als afores de La Pobla de Massaluca, Vilalba i Gandesa. El front es va trencar per Corbera el 3 de setembre i tot el poble quedà pràcticament enderrocat.
ElPoble Vell descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada; on una muni ó de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de Sant Pere des d’on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la batalla.
info@poblevell.cat
