Manuel i la Rosita en la fugida del bombardeig en el llibre "El soldat alt" ens parla que seguint el camí que va als rentadors públics del poble, es van refugiar en una caseta al costat del dipòsit d'aigua de Corbera.

Aquests rentadors es situen a la vora del riu Sec on conserva la Font Vella de Corbera d'Ebre, amb la font, uns antics rentadors públics on algunes parts dels quals daten del segle XVII i l'abeurador. Algunes parts del conjunt són originals però la part dels safarejos s'ha modificat.

L’estructura de la construcció segueix el patró dels rentadors mes bonics existens a la Terra Alta, però, en aquest cas, el conjunt es troba emmarcat amb un mur en forma d'U. Els carreus són regulars i ben tallats. El mur originàriament tenia alçades diferents, aspecte que encara es conserva en alguna part, però posteriorment es va enlairar a la banda dels rentadors.

Tot el mur està rematat amb una motllura, més elevat a la part de la font en origen. En el conjunt s'observen dos elements distintius respecte al grup: els safarejos es troben protegits per una teulada i la presència d'unes tosques fornícules a la paret del fons tocant els safarejos. Segurament eren els prestatges per guardar el sabó moll o algun altre objecte utilitzat per fer la bugada.

Expliquen que el rentador gran era on rentaven la roba, de casa portaven un cubell amb la roba, sabó i lleixiu. I el rentador petit era on esbandien la roba. També ens expliquen que agafaven aigua per a portar-la cap a casa.

"Text extret del número 51 del Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta a càrrec de Loreto Meix Boira"