Josep Cañada / Planxa de ferro - 1,50m x 1m

CULTURA SOLIDARITAT

Per sort o per desgràcia ens ha tocat viure en una societat que contempla indiferent com els «desgraciats» habitants del Tercer món, humans com tots nosaltres, moren de fam i permet que els «excedents de cup» aliments retinguts voluntàriament per evitar que els preus finals de cara als consumidors no baixin massa es facin malbé abans de donar-los a aquella gent que es podria lliurar així d'un final tant tràgic.

Cada dia desafortunadament, la humanitat es torna més indiferent per l' habitualitat d'escenes d'aquest caire i la insistència d'aquests fets fa que el sentiment d'amor als demés es vagi esfumant de mica en mica fins arribar, en moltes ocasions a desaparèixer completament.

Només la Cultura en majúscules com unió i fusió de les diferents cultures de tots els pobles pot aconseguir vèncer aquest procés i ressucitar el gairebé perdut sentiment de solidaritat, en un món cada vegada més emmerdat en el culte als doblers i cada vegada més immers dins l'egoisme.

És una doble tasca difícil d'assolir, primerament, la implantació de la Cultura arreu del món i establir, llavors, la solidaritat com una condició natural dels éssers humans. Si, una tasca difícil que pot resultar fins i tot desesperant però que no deixa de ser esperançadora en un intent d'arribar a aconseguir que els governs de cada país destinin un ínfim 0'7% dels seus pressupostos per ajudar aquestes persones que la fatalitat ha situat en aquelles terres miserables.

 

Lluís Mangado