Jesús Lafuente / Planxa galbanitzada - 2m x 90cm

 

Aquesta lletra duu la panxa de la bonhomia i el jeroglífic de la bondat. És la lletra del petó, la que aclofa els llavis i en fa un coixí humit perquè hi reposi la fonètica adormida.

Vistes de gairell totes les B són com els binocles de la llengua, els ulls d'un pont del diable que uneix el principi i la fi de la veu humana, potser uns sostenidors de seda per a mantenir la silueta de les paraules-dides.

Sense la lletra B les barques s'enfonsarien per la proa, el bes seria res i Barcelona deixeria de ser bona. Mai no hauríem parlat del mur de Erlin, ni de les melodies de Roadway, ni de Rigitte Ardot, i el seu ust tan onic i aundós, ni ens hauríem posat mala sang amb l'Anca Catalana.

Sense la lletra B tot seria simplement regular.

I el cel seria lau; i el mar la Costa Rava; i l'Arça guanyaria la Lliga de futol; i els escriptors escriuríem fent servir l'olígraf, que és un estri d'arrels gregues que deu significar «escriptor de poques coses».

En altres mots: sense la B no hi hauria literatura. I el món correria el risc d'omplir-se més de urros que no pas d'iliòfils.

Joan Barril