Germán Ruíz / Técnica mixta - 1m x 80cm

ERRE, QUE ERRE

En totes les tradicions les lletres posseixen un sentit simbólic que sovint es desdoble, d'acord amb la seva fonètica. Aquesta creença és una derivació dels antics pictogrames i alfabets jeroglífics com l'egipci, des de les primitives runes i els alfabets màgics fins les letres de l'hebreu amb que es pot interpretar tot l'univers a partir de la tècnica d'associacions simbòliques, només aprofitable pels iniciats cabalístics.

Com que les lletres composen paraules, podem considerar a aquestes com una ordenació i una nova estructura en el seu reagrupament simbòlic, el que dóna una força potencial extraordinària a la paraula, al marge dels seus usos convencionals en la comunicació. Descobrint les tradicions de la cultura galega trobem la figura quasi mítica del sanador, que guaria els malalts amb el poder màgic de la seva paraula, a través de cants i oracions. Pràctica extesa gairabé en totes les cultures primitives i especialment en aquelles d'una tradició profunda i molt elaborada com el sànscrit que utilitza les lletres del seu alfabet com a mantras, paraules sagrades que manifesten el poder del significat a través del seu so, repetit intencionadament.

En el seu orígen qualsevol alfabet representa un sistema de correspondències còsmiques on cada element d'una sèrie té la seva equivalència amb els altres elements d'un altre sèrie simbòlica: les lletres amb els números, els números amb els colors, aquests amb les notes musicals i els planetes del sistema solar.

D'acord amb la numerologia la lletra R té la seva correspondència amb el número 18 i el seu valor simbòlic és el del 9. Figura que és gairabé idèntica a la lletra R, de l'escriptura hieràtica de l'Egipte més antic i representa el bàcul o caiato d'un pastor, és a dir la representació del recolzament sobre la terra però també el símbol del poder del ser que pot ser transferit als altres. Aquesta interpretació també coincideix amb la que podem extreure del nostre alfabet llatí en que la R expressa inequívocament una figura recta que recolça amb fermesa el seu pas endevant. També, històricament el nom fenici de la lletra R significa cap, representació humana vista de perfil.

En els símbols de llenguatges convencionals tenim alguns exemples que ratifiquen aquest sentit figuratiu i simbòlic de la lletra R. Així en la química el símbol R representa un element radical. En l'electricitat, significa la resistència segons la llei d'Ohm (I=E/R). Mentra que en el rellotge, és el símbol del retard que grava el regulador de la seva marxa, assenyalant el sentit en què s'ha de moure per corretgir el enderreriment.

Finalment RE com prefix, és un element d'origen llatí que apareix per expressar la idea de repetició (REmpendre, REnegar), i de intensificació (REvolució, REacció, però també la de ponderació (REformar, REcuperar i la de retrocés REelaborar, REtard).

 

Salvador Rodés